APUNTS TEMA 6

EL GRUP D’INTERVENCIÓ

L’ESPAI D’INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA:

L’espai d’intervenció es pot abordar de de:

-          Espai macro com el context en el que ens trobem immersos.

-          Espai meso com el conjunt d’àmbits diversos dins d’un espai/edifici determinat de funcionalitats diferents.

-          Espai micro d’intervenció educativa el conjunt de zones organitzadores expressament per tal de d’acollir els processos d’intervenció educativa.

LIMITS I POSSIBILITATS QUE OFEREIX L’ESPAI:

-          Grau de formalitat:

o   Molt formal à Aula escolar.

o   Molt informal à Carrer.

-          Grau de control:

o   Molt alt à Centre penitenciari.

o   Molt baix à Ateneu.

TIPOLOGIA DE DESTINATARIS:

-          Condicionants biològics:

o   Edat.

o   Estats de salut / Hàndicaps.

o   Gènere.

-          Condicionants psicològics:

o   Etapa madurativa dels usuaris.

-          Condicionants socials: (Condicions)

o   Econòmiques.

o   Culturals.

o   Ambientals.

L’ORDENACIÓ DE L’ESPAI D’INTERVENCIÓ:

Configuració i utilització de l’espai d’intervenció:

-          Com a element substancial en el què s’instal·la el currículum ocult.

-          Com a instrument didàctic.

-          Com a lloc de convivència i relacions.

-          Com a àmbit estètic.

-          Com a territori de significat.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESPAI:

L’espai d’intervenció ideal és aquell que:

-          Fomenta la interacció social.

-          Fomenta l’aprenentatge.

-          Enriqueix la comunicació.

-          Dissenya marc d’instrucció que estimulin l’aprenentatge.

-          Desenvolupa la capacitat crítica i possibilitat d’intercanvi, etc.

COMPONENTS DE LA INTERVANCIÓ DIDÀCTICA:

Al centre hi ha unes Variables Nuclears, al voltant d’aquestes hi ha unes Variables Endògenes, i rodejant aquestes dues hi ha unes Variables Exògenes.

Dins de les Variables Nuclears trobem al docent, el mètode que utilitza per donar una matèria al discent. Tot va relacionat, quan varia la matèria el mètode també varia o, quan varia el discent, el docent, el mètode i la matèria també varien.

CODIS DE COMUNICACIÓ:

Simbòlic:

-          La relació entre significat i significant és convencional.

-          És necessari dominar els signes convencionals.

-          A la nostra cultura té tres especificitats:

o   Verbal (relacionat amb les llengües):

L’expressió verbal és fonamental en tot el procés educatiu.

El domini de la llengua orai i escrita forma part dels processos educatius formals des de l’inici.

El correcte i progressiu domini d’aquest codi és garantia d’interiorització, assimilació i integració de la cultura.

En l’educació formal és clau en tot moment.

o   Numèric (relacionat amb les Matemàtiques):

L’àrea de Matemàtiques es desenvolupa des de les primeres etapes del sistema educatiu.

L’expressió numèrica és un contingut fonamental en l’educació formal.

o   Semiològic (relacionat amb la imatge):

Les imatges convencionals estan cada vegada més presents a la nostra realitat.

No està resol en l’educació formal.

L’educació no formal no evita incloure aquests codis en els seus processos educatius.

Analògic:

-          Hi ha certa relació natural entre el significat i el significant. És semi-convencional.

-          Es requereix certa abstracció per codificar i decodificar missatges.

-          S’aprèn durant la vida. És més cultural.

-          Tot el camp de l’expressió dinàmica (dansa, teatre, etc.).

-          Comunicació no verbal.

-          L’educació formal no ha estat massa acollidora d’aquest tipus de codis.

-          L’educació no formal s’ha ocupat més del camp analògic.

Icònic:

-          La relació entre significat i significant és total (a vegades es confonen).

-          Absència de convencionalismes. Experiència directa.

-          Gairebé no es requereix aptitut abstracta.

-          Es centra en l’expressió plàstica (dibuix, pintura, escultura, etc.).

-          Present en l’educació formal, no formal i també en l’informal.

MODELS D’ACCIÓ EDUCATIVA:

-          Model academista: Atenció preferent a les fonts del coneixement. Preponderància de les consideracions sobre la realitat objectiva.

-          Model humanista expressiu: Atenció preferent a les fonts del coneixement. Preponderància de les consideracions sobre la realitat subjectiva.

-          Model tecnològic: Atenció preferent a l’ús del coneixement. Preponderància de les consideracions sobre la realitat objectiva.

-          Model crític: Atenció preferent a l’ús del coneixement. Preponderància de les consideracions sobre la realitat subjectiva.