TIPOLOGIA DE LES ORGANITZACIONS EDUCATIVES
Continguts:
- Criteris de la classificació i tipus d’organitzacions.
- Característiques de les organitzacions d’educació formal.
- Característiques de les organitzacions d’educació no formal.
Enfocs del concepte organització:
- Organització com a ciència:
Ø Àmbit de coneixement específic comú a sociologia, medicina, empresarials...
- Organització com a construcció social:
Ø Model social de cada moment.
- Organització com procés:
Ø Conjunt de passos i seqüències ordenats vers un objectiu.
La complexitat de la societat ha portat a la vegada a la complexitat de les organitzacions.
“Dime que organizaciones tienes y te diré en que Sociedad estás”
- Les taxonomies són instrumentals i servien per a comprendre el funcionament de la realitat, tenen un sentit didàctic, però no poden reduir tota la realitat i diversitat institucional.
Grups socials:
- Grups primaris: Cooley (1909) els defineix com un grup que es caracteritza per l’associació i cooperació cara a cara amb els seus membres, units per llaços personals i emocionals. Són primaris perquè són fonamentals per a la formació de la naturalesa social i els ideals de l’home (la família, un grup d’amics, etc.).
- Grups secundaris: Olamsted (1972) indica que les relacions entre els membres d’aquests són fredes, impersonals, racionals, contractuals i formals. Aquests grups es caracteritzen per tenir gran quantitat de membres, el que no permet la proximitat entre ells i generalment la duració és breu (un club social, grup d’assistència social, etc.).
Socialització:
- La socialització és el procés que segueix tot individu des del seu naixement des del qual aprèn i interioritza els requeriments de la societat en la que viu.
- És el procés pel qual l’individu aprèn a conviure amb altres, a l’hora que va formant la seva pròpia personalitat. Té una gran importància en les primeres fases de la infància, però dura tota la vida de l’individu.
- El procés de socialització es produeix gràcies a l’existència d’uns agents socials: la família, l’escola, les relacions entre iguals i els mitjans de comunicació de masses.
- Socialització primària: Té lloc en la infància mitjançant ella, s’interioritzen els aspectes més importants de la societat. En aquesta etapa el nen aprèn què espera de la seva pròpia conducta i de les demés. En aquests moments l’individu és acrític, rep tota la informació al mateix temps que va formant-se la seva pròpia personalitat.
- Socialització secundària: En aquesta fase l’individu aprèn els valors que corresponen a les funcions que l’individu va desenvolupant en la vida adulta. S’interioritzen les normes que tenen a veure amb el món professional i ideològic.
- Socialització terciària: En aquesta tercera etapa es fa referència a tots aquells adults que, pels motius que sigui, se senten desenganyats o descontents amb tot l’après dins d’un determinat context cultural, i decideixen assumir o interioritzen les normes o valors d’una altra cultura o societat.
Organització com a construcció social (model global):
- Organització d’àmbits informals (sociòlegs, antropòlegs, psicòlegs...).
- Organitzacions d’àmbits formals (economistes, mestres, metges...).
Organitzacions informals:
- Sense estructures establertes.
- Organitzades a partir de vincles.
- Associades a la socialització primària.
- Grups primaris:
Ø Famílies.
Ø Grups d’amics.
Ø Agrupaments informals.
Organitzacions formals:
- Amb finalitats i fites explícites.
- Amb estructures establertes.
- Associades a la socialització secundària.
- Grups secundaris.
- De caràcter:
Ø Cultural (museu).
Ø Econòmic (banc).
Ø Sanitari (mútua, hospital).
Ø Educatiu (biblioteca).
Organitzacions Educatives: Característiques específiques
- Complexitat de l’entorn.
- Identificació d’objectius.
- Immaterialitat dels seus elements.
- Pluralitat de centres i d’alumnat.
- Escassa autonomia.
- Direcció no professional.
- Inestabilitat dels recursos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario