LES ORGANITZACIONS EDUCATIVES
1. Les organitzacions com a estructures de i per la societat.
2. Concepte d’organització.
3. Funcions de les organitzacions educatives.
4. Components de les organitzacions.
5. L’organització a les Ciències de l’Educació.
6. Paradigmes i models en organització.
“Difícilment podrem entendre processos culturals, fenòmens micropolítics, resistències al canvi o conflictes interpersonals no es coneix el substrat de les organitzacions per a respondre:
- Per a què existeixen?
- Com s’estructuren?
- Quina influència té la normativa?...”
Gairín: 2000:8
IMPORTÀNCIA DE LES ORGANITZACIONS:
“L’ètica de la responsabilitat pels efectes (propers que no llunyans) que la nostra presència en el món genera, ens exigeix preocupar-nos pel món present i futur, ser actors partícips de la solució dels més aguts problemes de la nostra societat”.
Edgar Morin
SOM RESPONSABLES DELS EFECTES I HEM DE PRENDRE PARTIT – ACCIÓ – CERCA DE SOLUCIONS.
TERMINOLOGIA ORGANITZACIÓ:
Es un agrupament amb una cultura pròpia i amb uns objectius comuns.
Aquest agrupament es constitueix en un grup quan no té subgrups, es considera una unitat mínima i té una escassa estructura.
Aquest agrupament ha de tenir una agrupació complexa, amb subgrups, amb jerarquies i amb lideratge.
Aquest agrupament ha de tenir una institució amb estabilitat i permanència.
CONCEPTE D’ORGANITZACIÓ:
Significa ordenar i disposar.
En la paraula organització tenim:
- El substantiu: organització d’institucions i centres
- El nom propi: la organització és una disciplina i un objecte d’estudi.
DEFINICIONS:
- Zerilli (1985): L’organització és la combinació dels mitjans humans i materials disponibles funció de la consecució d’una finalitat, segons un esquema precís de dependències i interrelacions entre els diferents elements que la constitueixen.
- Gairín (1996) considera que organitzar és disposar i relacionar d’acord a una finalitat els diferents elements d’una realitat per a aconseguir un millor funcionament.
CARACTERÍSTIQUES D’UNA ORGANITZACIÓ:
- Delimitació d’objectius.
- Intercalació d’elements diversos (personals, materials, funcionals...).
- Totalitat additiva i integradora respecte a una finalitat.
- Delimitació d’estructures de treball i de relació.
- Existència de procediments establerts d’actuació.
- Adequació a la realitat.
- Control constant i avaluació.
Estructura (formal):
- Divisió de responsabilitats.
- Unitats organitzatives.
- Mecanismes de pressa de decisions.
Relacional:
- Relacions entre els membres (segons les estructures).
- Relacions espontànies (al marge de les estructures).
Cultural:
- Es mantenen en el temps i es transmeten (valors, creences, filosofia).
Processual:
- Es desenvolupen processos i estratègies d’actuació:
o Ensenyament / Aprenentatge.
o Plantejaments Institucionals.
o L’avaluació.
o Innovació.
Entorn:
- Interacció de totes les dimensions amb l’entorn.
FUNCIONS DE LES ORGANITZACIONS EDUCATIVES:
1. S’estructuren de i per la societat.
2. Multiplicitat de demandes i referides a àmbits diversos (curriculars, serveis...).
3. Les organitzacions aporten possibilitats d’aprenentatge (a més dels llibres l’estructura i el funcionament ensenya).
4. Les organitzacions produeixen i gestionen el seu propi coneixement.
5. La col·laboració entre institucions millora la pròpia organització.
6. Els processos de relacions, formals i informals poden tenir molt de pes.
NATURALESA DE LES ORGANITZACIONS EDUCATIVES:
Una institució educativa té com a particularitats:
1. Té assignades múltiples funcions i objectius de formulació i concreció ambigües.
2. Entitats complexes i s’entrellacen en un entorn complex.
3. Canvis externs accelerats.
4. Feblesa estructural.
5. Professionals amb intervenció diversa.
6. Recursos funcionals escassos i manca de temps.
7. No existeix l’asèpsia: hi ha dimensions ideològiques, etiquetes i polítiques.
8. Emergeix la importància de la història i memòria de la institució.
9. No es poden aplicar mimèticament les teories de l’empresa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario