PLA D'AUTONOMIA

L’AUTONOMIA DE CENTRES:

Andreas Schleicher, responsable de l’informe PISA, ha assenyalat que:

-          L’Autonomia no suposa que cadascun dels centres faci el que vulgui, sinó marcar uns objectius i deixar en mans del centre la flexibilitat necessària per aconseguir-lo amb el suport necessari.

-          Són els centres els que han de considerar les distintes alternatives possibles per aconseguir un ensenyament de major qualitat per a tots els seus alumnes.

-          Una vegada escollida l’alternativa que es considera més adequada, s’ha de negociar i acordar amb l’Administració educativa perquè hi hagi un treball comú i, un suport i una avaluació constant.

-          Aquelles escoles que desenvolupen amb rigor un projecte educatiu d’aquestes característiques, que s’orienta a tots els seus alumnes i en què s’implica la seva comunitat educativa, han de formar part, sens dubte, del col·lectiu “d’escoles d’èxit”.

“Els centres educatius disposen d’autonomia. En l’exercici d’aquesta autonomia, els seus òrgans de govern poden:

-          Fixar objectius addicionals.

-          Definir estratègies per assolir-los.

-          Organitzar el centre.

-          Determinar els recursos necessaris.

-          Definir els procediments per aplicar els PROJECTES EDUCATIUS”.

PLA D’AUTONOMIA:

És un acord que es signa entre el Departament d’Ensenyament i el centre educatiu amb l’objectiu de millorar la qualitat del servei que s’ofereix als usuaris.

PLA D’AUTONOMIA (ACORD):

1.       Planificació Estratègica:

-          Plantejament institucional.

-          Diagnosi: AGD, DAFO.

-          Mapa estratègic.

-          Desplegament d’activitats.

-          Sistema d’informació. Indicadors.

2.       Marges d’autonomia i de singularització.

3.       Recursos addicionals.

4.       Sistema d’informació a la comunitat.

5.       Rendició de comptes.

Un Pla Estratègic respon a:

-          Qui som?

-          On som?

-          On volem arribar?

-          Com podem aconseguir-ho?

-          Què necessitem?

PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL:

Qui i com som?

Missió:

-          La raó de ser de l’organització. Respon a les preguntes:

o   Qui som?

o   A què ens dediquem?

o   En què ens diferenciem?

o   Per a qui fem el què fem?

o   Com ho fem?

Visió:

-          És el futur de l’organització. Respon a les preguntes:

o   Què i com voler ser d’aquí X anys?

o   A què ens dedicarem?

o   En què ens diferenciem?

o   Perquè i per a qui treballem?

o   Com ho farem?

Valors:

-          En quins valors ens basarem.

-          Quins valors respectem?

AVALUACIÓ GLOBAL DIAGNÒSTICA (AGD) I DAFO:

On som?

AGD: Inspecció.                               DAFO: Centre.

Conté les valoracions i judicis sobre els continguts avaluats (context, resultats, processos d’aula i de centre, recursos) referits a:

-          Punts forts / febles.

-          Propostes de millora.

L’AGD i l’DAFO tenen uns objectius i unes estratègies.

PLA D’AUTONOMIA – LA CORESPONSABILITAT:

Què? / Com? / Qui? / Suport.

PROJECTE D’AUTONOMIA DE CENTRES QUE NO GENERI DESIGUALTATS:

El Projecte d’Autonomia de Centre millora la qualitat del servei educatiu, assolit els objectius: UE, DdE, municipi, centre i alumnes.

El Pla Estratègic viu, facilita: la transparència, més l’aplicació PE, més l’avaluació, més la participació, més rendir comptes.

AVALUACIÓ (Com anem?):

El sistema d’informació hauria d’incloure dades que ens donin resposta a qüestions com:

-          On som?

-          On anem?

-          Avancem?

-          Estem fent el que vam dir?

-          Incideix sobre els nostres objectius?

Dades:

-          Ser transparent.

-          Facilitar la participació.

-          Retre comptes.

-          Prendre decisions amb menys incertesa.

Sense un sistema d’informació, per concretar el Pla Estratègic i poder fer el seguiment de la seva aplicació, el pla molt probablement fracassarà.

PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA:

La millora contínua s’aconsegueix amb: Planificar, Realitzar i Avaluar.

QUADRE DE COORDINACIÓ I INFORMACIÓ (QCI):

Indicadors:

-          Indicadors d’activitats (QCI/A): Mesuren el procés d’aplicació. Exemples: Indicador d’execució, de qualitat de l’execució i grau d’impacte.

-          Indicadors de resultats (QCI/R): Mesuren el grau d’assoliment dels objectius. S’ha de definir quin objectiu de millora ens proposem. Exemples: Taxa d’alumnes que superen el cicle superior, taxa d’alumnes que aproven les proves de 6^è, grau de satisfacció de les famílies.

Que les activitats siguin amb millor qualitat i tinguin més impacte sobre els resultats implica millors resultats educatius, millors resultats de cohesió social i millors resultats dels objectius del centre.

RETIMENT DE COMPTES (QCI):

La Memòria i la proposta d’Addenda pel següent curs la fan: el Claustre, el Consell Escolar i el Director de Serveis Territorials.

APUNTS TEMA 3

AUTONOMIA INSTITUCIONAL I LES SEVES IMPLICACIONS A NIVELL INSTITUCIONAL

El centre educatiu com a subsistema del Sistema Educatiu i Social:

-          Entorn Mediat: entorn sociopolític.

-          Entorn Immediat: entorn en el que vivim diàriament, la família, etc.

L’administració educativa estableix una relació amb els centres educatius que variarà en funció del país on es troba i en funció de la seva titularitat.

-          Institució Autònoma: organització amb capacitat de decidir i executar actuacions relacionades amb la vida institucional (Universitat).

-          Institució Dependent: organització sense capacitat per decidir i executar actuacions relacionades amb la vida institucional, el que fa el centre depèn de les variables externes.

Molta Autonomia Institucional i molta Autonomia Personal = Autonomia Total.

Molta Autonomia Institucional i poca Autonomia Personal = Autonomia Institucional Direcció Participativa.

Poca Autonomia Institucional i molta Autonomia Personal = Poc control pel que fa a l’acompliment de les normes.

Poca Autonomia Institucional i poca Autonomia Personal = Burocratització i control.

Alguns tòpics a clarificar:

-          Centralització: totes les normes venen totalment marcades, per tant poca Autonomia.

-          Desconcentració: els serveis entrants tenen el control de la situació i deleguen.

-          Descentralització: comença a fer un sistema Autònom, es donen unes pautes de presa de decisió que no venen des del servei central.

Avantatges:

-          Reforça el sistema democràtic al deixar decidir als òrgans locals.

-          Descongestiona el poder central.

-          Facilita la gestió dels assumptes al entregar-los a altres òrgans que els poden conèixer millor.

-          Els recursos són emprats més eficaçment perquè coneixen bé les necessitats locals.

-          Reconeix la diversitat cultural.

-          Possibilita la gestió del conflicte social.

Inconvenients:

-          Dificultat per impulsar canvis estructurals profunds, quan la innovació queda reduïda a contextos locals.

-          Pot exagerar el sentiment particularista en detriment de la consciència nacional (per això s’explica la necessitat d’uns mínims d’uniformitat).

-          Pot estar condicionada per l’entorn i les influències dels grups de pressió són més difícils d’observar.

ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA:

Característiques d’un Sistema Autònom:

-          Decisions politico-administratives descentralitzades.

-          L’Administració coordina i impulsa actuacions i garanteix la normativa mínima.

-          Currículum obert.

-          Serveis tècnics descentralitzats.

-          Paper dels tècnics com a assessors.

ORGANITZACIÓ DE LA INSTITUCIÓ:

Característiques del Sistema Autònom:

-          Plantejaments Institucionals Propis.

-          Estructures de participació i pedagògiques múltiples i imprescindibles.

-          Avaluació de les institucions interna i externa.

-          Participació en la presa de decisions.

EL PROFESSORAT:

Característiques del Sistema Autònom:

-          Implicació de la institució en la selecció del professorat.

-          Formació centrada en les necessitats del centre.

-          Promoció limitada a la pròpia institució.

-          Processos d’innovació i millora en funció de les necessitats i experiències de la institució.

LA DIRECCIÓ:

Característiques del Sistema Autònom:

-          Responsabilitat de la comunitat educativa en l’elecció i cessament dels càrrecs directius.

-          Actuació d’organitzador, impulsor d’innovacions i de presa de decisions.

-          Funcions de lideratge, d’animador, coordinador i mediador de conflictes.

-          Estil d’actuació democràtic i polític.

Àmbits d’Autonomia d’una institució educativa: Pedagògica.

Capacitat que té un centre per elaborar el propi projecte educatiu en funció de la comunitat educativa a la que serveix.

Àmbits d’Autonomia d’una institució educativa: Organitzativa.

Capacitat que té un centre per dotar-se dels òrgans, mecanismes, normes de funcionament que consideri més correctes i eficients per aconseguir les seves finalitats.

Àmbits d’Autonomia d’una institució educativa: Gestió Econòmica.

Capacitat de disposar dels recursos econòmics o materials necessaris per gestionar-los d’acord a les prioritats marcades per aconseguir els objectius educatius.

Àmbits d’Autonomia d’una institució educativa: Gestió Personal.

Capacitat d’un centre per disposar dels recursos humans necessaris i d’organitzar-los de la manera més adequada per portar endavant el seu propi projecte.

Àmbits d’Autonomia d’una institució educativa: Relacions amb l’entorn.

Capacitat que té un centre per establir relacions institucionals amb organitzacions properes amb la finalitat d’establir sinèrgies que donin suport al projecte educatiu establert.

-          La realitat és complexa i difícil trobar aquestes dues estructures de forma pura. Hi ha tendències.

-          Pot haver contres educatius amb un funcionament intern autònom dins de sistemes educatius molt dependents i al revés.

-          L’opció d’un país per una o una altra estructura té a veure amb plantejaments econòmics, ideològics o per la recerca d’una més gran qualitat educativa.

-          Sovint ens podrem trobar amb una descentralització o autonomia institucional operativa que no va acompanyada de transferència en la capacitat de decisió.

-          No es poden establir afirmacions definitives pel que fa a l’eficàcia d’un o un altre model.

-          Té sentit l’Autonomia Pedagògica sense Autonomia Organitzativa o de Gestió?

-          L’Autonomia de centres ens pot portar a establir fortes competències entre els centres.

-          Els centres que no gaudeixen de bones condicions, ¿com es podria fer per establir compensacions?

AUTONOMIA INSTITUCIONAL I LES SEVES IMPLICACIONS A NIVELL INSTITUCIONAL

Aquest decret tracta sobre la normativa que regula els centres educatius:

- Diu que cada centre és autònom, però dins d'aquesta autonomia ha de ser compatible amb el sistema educatiu.

- Es motiva als nens a continuar amb la seva educació després d'haver acabat els estudis obligatòris. I vol assolir la integració de tota la diversitat de l'alumnat.

- En els artícles 101, 102 i 103 s'explica el fet de que els centres educatius públics de la Generalitat tenen una gestió del personal i una gestió econòmica autònoma en cada centre.

- Encara que els centres siguin autònoms se'ls hi fa una avaluació del rendiment. Es deroguen la pràctica totalitat dels relglaments del centre públic havent-hi un marge de temps per aquesta transició.

- El projecte educatiu impulsa la col·laboració entre diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l'entorn social.

APUNTS TEMA 2

TIPOLOGIA DE LES ORGANITZACIONS EDUCATIVES

Continguts:

-          Criteris de la classificació i tipus d’organitzacions.

-          Característiques de les organitzacions d’educació formal.

-          Característiques de les organitzacions d’educació no formal.

Enfocs del concepte organització:

-          Organització com a ciència:

Ø  Àmbit de coneixement específic comú a sociologia, medicina, empresarials...

-          Organització com a construcció social:

Ø  Model social de cada moment.

-          Organització com procés:

Ø  Conjunt de passos i seqüències ordenats vers un objectiu.

La complexitat de la societat ha portat a la vegada a la complexitat de les organitzacions.

“Dime que organizaciones tienes y te diré en que Sociedad estás”

-          Les taxonomies són instrumentals i servien per a comprendre el funcionament de la realitat, tenen un sentit didàctic, però no poden reduir tota la realitat i diversitat institucional.

Grups socials:

-          Grups primaris: Cooley (1909) els defineix com un grup que es caracteritza per l’associació i cooperació cara a cara amb els seus membres, units per llaços personals i emocionals. Són primaris perquè són fonamentals per a la formació de la naturalesa social i els ideals de l’home (la família, un grup d’amics, etc.).

-          Grups secundaris: Olamsted (1972) indica que les relacions entre els membres d’aquests són fredes, impersonals, racionals, contractuals i formals. Aquests grups es caracteritzen per tenir gran quantitat de membres, el que no permet la proximitat entre ells i generalment la duració és breu (un club social, grup d’assistència social, etc.).

Socialització:

-          La socialització és el procés que segueix tot individu des del seu naixement des del qual aprèn i interioritza els requeriments de la societat en la que viu.

-          És el procés pel qual l’individu aprèn a conviure amb altres, a l’hora que va formant la seva pròpia personalitat. Té una gran importància en les primeres fases de la infància, però dura tota la vida de l’individu.

-          El procés de socialització es produeix gràcies a l’existència d’uns agents socials: la família, l’escola, les relacions entre iguals i els mitjans de comunicació de masses.

-          Socialització primària: Té lloc en la infància mitjançant ella, s’interioritzen els aspectes més importants de la societat. En aquesta etapa el nen aprèn què espera de la seva pròpia conducta i de les demés. En aquests moments l’individu és acrític, rep tota la informació al mateix temps que va formant-se la seva pròpia personalitat.

-          Socialització secundària: En aquesta fase l’individu aprèn els valors que corresponen a les funcions que l’individu va desenvolupant en la vida adulta. S’interioritzen les normes que tenen a veure amb el món professional i ideològic.

-          Socialització terciària: En aquesta tercera etapa es fa referència a tots aquells adults que, pels motius que sigui, se senten desenganyats o descontents amb tot l’après dins d’un determinat context cultural, i decideixen assumir o interioritzen les normes o valors d’una altra cultura o societat.

Organització com a construcció social (model global):

-          Organització d’àmbits informals (sociòlegs, antropòlegs, psicòlegs...).

-          Organitzacions d’àmbits formals (economistes, mestres, metges...).

Organitzacions informals:

-          Sense estructures establertes.

-          Organitzades a partir de vincles.

-          Associades a la socialització primària.

-          Grups primaris:

Ø  Famílies.

Ø  Grups d’amics.

Ø  Agrupaments informals.

Organitzacions formals:

-          Amb finalitats i fites explícites.

-          Amb estructures establertes.

-          Associades a la socialització secundària.

-          Grups secundaris.

-          De caràcter:

Ø  Cultural (museu).

Ø  Econòmic (banc).

Ø  Sanitari (mútua, hospital).

Ø  Educatiu (biblioteca).

Organitzacions Educatives: Característiques específiques

-          Complexitat de l’entorn.

-          Identificació d’objectius.

-          Immaterialitat dels seus elements.

-          Pluralitat de centres i d’alumnat.

-          Escassa autonomia.

-          Direcció no professional.

-          Inestabilitat dels recursos.

APUNTS TEMA 1

LES ORGANITZACIONS EDUCATIVES

1.       Les organitzacions com a estructures de i per la societat.

2.       Concepte d’organització.

3.       Funcions de les organitzacions educatives.

4.       Components de les organitzacions.

5.       L’organització a les Ciències de l’Educació.

6.       Paradigmes i models en organització.

“Difícilment podrem entendre processos culturals, fenòmens micropolítics, resistències al canvi o conflictes interpersonals no es coneix el substrat de les organitzacions per a respondre:

-          Per a què existeixen?

-          Com s’estructuren?

-          Quina influència té la normativa?...”

Gairín: 2000:8

IMPORTÀNCIA DE LES ORGANITZACIONS:

“L’ètica de la responsabilitat pels efectes (propers que no llunyans) que la nostra presència en el món genera, ens exigeix preocupar-nos pel món present i futur, ser actors partícips de la solució dels més aguts problemes de la nostra societat”.

Edgar Morin

SOM RESPONSABLES DELS EFECTES I HEM DE PRENDRE PARTIT – ACCIÓ – CERCA DE SOLUCIONS.

TERMINOLOGIA ORGANITZACIÓ:

Es un agrupament amb una cultura pròpia i amb uns objectius comuns.

Aquest agrupament es constitueix en un grup quan no té subgrups, es considera una unitat mínima  i té una escassa estructura.

Aquest agrupament ha de tenir una agrupació complexa, amb subgrups, amb jerarquies i amb lideratge.

Aquest agrupament ha de tenir una institució amb estabilitat i permanència.

CONCEPTE D’ORGANITZACIÓ:

Significa ordenar i disposar.

En la paraula organització tenim:

-          El substantiu: organització d’institucions i centres

-          El nom propi: la organització és una disciplina i un objecte d’estudi.

DEFINICIONS:

-          Zerilli (1985): L’organització és la combinació dels mitjans humans i materials disponibles funció de la consecució d’una finalitat, segons un esquema precís de dependències i interrelacions entre els diferents elements que la constitueixen.

-          Gairín (1996) considera que organitzar és disposar i relacionar d’acord a una finalitat els diferents elements d’una realitat per a aconseguir un millor funcionament.

CARACTERÍSTIQUES D’UNA ORGANITZACIÓ:

-          Delimitació d’objectius.

-          Intercalació d’elements diversos (personals, materials, funcionals...).

-          Totalitat additiva i integradora respecte a una finalitat.

-          Delimitació d’estructures de treball i de relació.

-          Existència de procediments establerts d’actuació.

-          Adequació a la realitat.

-          Control constant i avaluació.

Estructura (formal):

-          Divisió de responsabilitats.

-          Unitats organitzatives.

-          Mecanismes de pressa de decisions.

Relacional:

-          Relacions entre els membres (segons les estructures).

-          Relacions espontànies (al marge de les estructures).

Cultural:

-          Es mantenen en el temps i es transmeten (valors, creences, filosofia).

Processual:

-          Es desenvolupen processos i estratègies d’actuació:

o   Ensenyament / Aprenentatge.

o   Plantejaments Institucionals.

o   L’avaluació.

o   Innovació.

Entorn:

-          Interacció de totes les dimensions amb l’entorn.

FUNCIONS DE LES ORGANITZACIONS EDUCATIVES:

1.       S’estructuren de i per la societat.

2.       Multiplicitat de demandes i referides a àmbits diversos (curriculars, serveis...).

3.       Les organitzacions aporten possibilitats d’aprenentatge (a més dels llibres l’estructura i el funcionament ensenya).

4.       Les organitzacions produeixen i gestionen el seu propi coneixement.

5.       La col·laboració entre institucions millora la pròpia organització.

6.       Els processos de relacions, formals i informals poden tenir molt de pes.

NATURALESA DE LES ORGANITZACIONS EDUCATIVES:

Una institució educativa té com a particularitats:

1.       Té assignades múltiples funcions i objectius de formulació i concreció ambigües.

2.       Entitats complexes i s’entrellacen en un entorn complex.

3.       Canvis externs accelerats.

4.       Feblesa estructural.

5.       Professionals amb intervenció diversa.

6.       Recursos funcionals escassos i manca de temps.

7.       No existeix l’asèpsia: hi ha dimensions ideològiques, etiquetes i polítiques.

8.       Emergeix la importància de la història i memòria de la institució.

9.       No es poden aplicar mimèticament les teories de l’empresa.