miércoles, 14 de marzo de 2012

PASAPALABRA

-          Comença per la lletra A à Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis à Autonomia.
-          Amb la lletra B à
-          Comença pe la lletra C à Consciència de si mateix i dels propis actes à Coneixement.
-          Comença per la lletra D à Multitud d’objectes o persones diverses à Diversitat.
-          Comença per la lletra E à Acció que imparteixen els mestres i professors à Educació.
-          Comença per la lletra F à Formulat amb precisió, explícit, en deguda forma à Formal.
-          Comença per la lletra G à Conjunt de persones o de coses formant com una unitat dins un conjunt més nombrós o complicat à Grup.
-          Amb la lletra H à
-          Comença per la lletra I à Organisme que du a terme una funció d’interès públic à Institució.
-          Amb la lletra J à
-          Conté la lletra K à Persona que parla de la Teoria de Sistemes à Ludwick Bertalanffy.
-          conté la lletra L à Persona que ens dóna l’explicació dels grups socials primaris à Cooley.
-          Conté la lletra M à Persona que ens dóna l’explicació dels grups socials secundaris à Olamsted.
-          Comença per la lletra Nà Fet que es dóna quan arribem al món à Naixement.
-          Comença per la lletra O à Associació que es proposa unes finalitats determinades à Organització.
-          Comença per la lletra P à Fet d’ésser més d’un, especialment d’ésser en gran nombre à Pluralitat.
-          Comença per la lletra Q à Conjunt de propietats que constitueixen la manera d’ésser d’una persona o d’una cosa à Qualitat.
-          Comença per la lletra R à Mitjans de reeiximent, especialment de subsistència à Recurs.
-          Comença per la lletra S à Procés pel qual un individu interioritza els esquemes de conducta del medi sociocultural al qual pertany à Socialització.
-          Comença per la lletra T à Servien per comprendre el funcionament de la realitat à Taxonomies.
-          Amb la lletra U à
-          Comença per la lletra V à Estat dinàmic de la matèria organitzada, caracteritzat bàsicament pel fet de poder reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi à Vida.
-          Amb la lletra W à
-          Comença per la lletra X à Conjunt de coses o persones enllaçades entre elles à Xarxa.
-          Conté la lletra Y à Sinònim d’instruir à Ensenyar.
-          Amb la lletra Z à

APUNTS TEMA 6

EL GRUP D’INTERVENCIÓ


L’ESPAI D’INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA:
L’espai d’intervenció es pot abordar de de:
-          Espai macro com el context en el que ens trobem immersos.
-          Espai meso com el conjunt d’àmbits diversos dins d’un espai/edifici determinat de funcionalitats diferents.
-          Espai micro d’intervenció educativa el conjunt de zones organitzadores expressament per tal de d’acollir els processos d’intervenció educativa.

LIMITS I POSSIBILITATS QUE OFEREIX L’ESPAI:
-          Grau de formalitat:
o   Molt formal à Aula escolar.
o   Molt informal à Carrer.
-          Grau de control:
o   Molt alt à Centre penitenciari.
o   Molt baix à Ateneu.

TIPOLOGIA DE DESTINATARIS:
-          Condicionants biològics:
o   Edat.
o   Estats de salut / Hàndicaps.
o   Gènere.
-          Condicionants psicològics:
o   Etapa madurativa dels usuaris.
-          Condicionants socials: (Condicions)
o   Econòmiques.
o   Culturals.
o   Ambientals.

L’ORDENACIÓ DE L’ESPAI D’INTERVENCIÓ:
Configuració i utilització de l’espai d’intervenció:
-          Com a element substancial en el què s’instal·la el currículum ocult.
-          Com a instrument didàctic.
-          Com a lloc de convivència i relacions.
-          Com a àmbit estètic.
-          Com a territori de significat.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESPAI:
L’espai d’intervenció ideal és aquell que:
-          Fomenta la interacció social.
-          Fomenta l’aprenentatge.
-          Enriqueix la comunicació.
-          Dissenya marc d’instrucció que estimulin l’aprenentatge.
-          Desenvolupa la capacitat crítica i possibilitat d’intercanvi, etc.

COMPONENTS DE LA INTERVANCIÓ DIDÀCTICA:
Al centre hi ha unes Variables Nuclears, al voltant d’aquestes hi ha unes Variables Endògenes, i rodejant aquestes dues hi ha unes Variables Exògenes.
Dins de les Variables Nuclears trobem al docent, el mètode que utilitza per donar una matèria al discent. Tot va relacionat, quan varia la matèria el mètode també varia o, quan varia el discent, el docent, el mètode i la matèria també varien.

CODIS DE COMUNICACIÓ:
Simbòlic:
-          La relació entre significat i significant és convencional.
-          És necessari dominar els signes convencionals.
-          A la nostra cultura té tres especificitats:
o   Verbal (relacionat amb les llengües):
L’expressió verbal és fonamental en tot el procés educatiu.
El domini de la llengua orai i escrita forma part dels processos educatius formals des de l’inici.
El correcte i progressiu domini d’aquest codi és garantia d’interiorització, assimilació i integració de la cultura.
En l’educació formal és clau en tot moment.
o   Numèric (relacionat amb les Matemàtiques):
L’àrea de Matemàtiques es desenvolupa des de les primeres etapes del sistema educatiu.
L’expressió numèrica és un contingut fonamental en l’educació formal.
o   Semiològic (relacionat amb la imatge):
Les imatges convencionals estan cada vegada més presents a la nostra realitat.
No està resol en l’educació formal.
L’educació no formal no evita incloure aquests codis en els seus processos educatius.
Analògic:
-          Hi ha certa relació natural entre el significat i el significant. És semi-convencional.
-          Es requereix certa abstracció per codificar i decodificar missatges.
-          S’aprèn durant la vida. És més cultural.
-          Tot el camp de l’expressió dinàmica (dansa, teatre, etc.).
-          Comunicació no verbal.
-          L’educació formal no ha estat massa acollidora d’aquest tipus de codis.
-          L’educació no formal s’ha ocupat més del camp analògic.
Icònic:
-          La relació entre significat i significant és total (a vegades es confonen).
-          Absència de convencionalismes. Experiència directa.
-          Gairebé no es requereix aptitut abstracta.
-          Es centra en l’expressió plàstica (dibuix, pintura, escultura, etc.).
-          Present en l’educació formal, no formal i també en l’informal.

MODELS D’ACCIÓ EDUCATIVA:
-          Model academista: Atenció preferent a les fonts del coneixement. Preponderància de les consideracions sobre la realitat objectiva.
-          Model humanista expressiu: Atenció preferent a les fonts del coneixement. Preponderància de les consideracions sobre la realitat subjectiva.
-          Model tecnològic: Atenció preferent a l’ús del coneixement. Preponderància de les consideracions sobre la realitat objectiva.
-          Model crític: Atenció preferent a l’ús del coneixement. Preponderància de les consideracions sobre la realitat subjectiva.

PLANS EDUCATIUS D'ENTORN

PLA EDUCATIU D’ENTORN: Unir esforços de totes aquelles entitats que tenen a veure en el món de l’ensenyament i actuar junts.
FASES D’EXPANSIÓ:
Iniciació (anys 2005):
-          Foment de treball en xarxes a totes les localitats.
-          Pilotatge: 25 Plans d’entorn 04-05.
Extensió:
-          Increment progressiu en funció de les necessitats i la maduresa del treball en xarxa.
-          Actualment hi ha 95 Plans Educatius d’Entorn.
AL VALLÈS OCCIDENTAL:
Plans Educatius d’Entorn a 8 municipis:
-          Badia (2004).
-          Barberà (2004).
-          Cerdanyola (2004).
-          Ripollet (2004).
-          Rubí (2005).
-          Sabadell (2005).
-          Terrassa (2005).
-          Sant Cugat (2005).
Un Pla Educatiu d’Entorn és una iniciativa oberta (cada Pla estructurat depenent dels seus interessos) conveni que fa l’Ajuntament i el departament d’educació per garantir l’èxit educatiu, educació inclusiva, millorar l’ús de la llengua catalana.
Els destinataris són tots els alumnes de 0 a 18 anys.
ÀMBITS D’INCIDÈNCIA:
Alumnat i famílies.
La continuïtat educativa entre els diferents temps de l’alumne/a ha de potenciar l’èxit escolar, el desenvolupament de la personalitat i l’aprenentatge de la vida social.
OBJECTIUS I LÍNIES D’INTERVENCIÓ:
1.       Incrementar l’èxit acadèmic:
-          Incentivació i suport: promoció de l’èxit escolar a tot l’alumnat.
-          Orientació i seguiment acadèmic o professional.
2.       Contribuir a millorar les condicions d’escolarització:
-          Prevenció de l’absentisme.
-          Promoció de tota la xarxa educativa sostinguda amb fons públics d’una zona.
3.       Potenciar la participació en activitats i espais de convivència en un marc d’educació inclusiva:
-          Acollida de l’alumnat i de les famílies que s’incorporen a la zona/localitat.
-          Afavoriment de la participació de tot l’alumnat i les famílies en activitats fora de l’escola.
-          Incentivació i suport a l’activitat esportiva.
-          Creació d’espais de trobada i convivència.
4.       Millorar la presència i l’ús social de la llengua catalana com a llengua comuna de cohesió, en un marc de respecte i valoració de la diversitat lingüística:
-          Sensibilització específica quant a l’adopció de la llengua catalana com a llengua comuna i respecte a la diversitat lingüística.
-          Promoció de l’ús de la llengua catalana.
-          Promoció de l’accés a les llengües d’origen.
5.       Potenciar l’educació en valors i el compromís cívic:
-          Promoció de línies d’actuació per a l’educació en valors i el compromís cívic.
-          Promoció de l’associacionisme.
6.       Potenciar l’educació en el lleure:
-          Promoció de l’educació en el lleure.
7.       Potenciar el treball i l’aprenentatge en xarxa de tots els agents educatius que operen en el territori:
-          Enfortir els vincles entre les famílies i el centre educatiu.
-          Enfortir la xarxa entre centres educatius.
-          Enfortir la relació entre els centres educatius i l’entorn.
8.       Promoure la sostenibilitat de les actuacions:
-          Optimització de recursos.
-          Recerca de noves fonts de finançament.
METODOLOGIA: TREBALL EN XARXA
Plans Educatius d’Entorn un treball de col·laboració:
-          Característiques:
o   Compartir un projecte.
o   Passar d’uns interessos particulars a un objectius comuns.
o   Crear un espai d’intercanvi.
o   Entendre l'acord com a eina de decisió.
o   Establir una millora constant a partir de l’acció i la reflexió.
-          Actituds:
o   Dialogant.
o   Positiva.
o   Amb voluntat de compartir.
o   Implicació.
o   Corresponsabilització.
GESTIÓ I ORGANITZACIÓ:
Des del Departament d’Ensenyament amb la Consellera d’Ensenyament i l’Ajuntament amb l’alcalde o alcaldessa, arriben a un conveni.
TALLERS D’ESTUDI ASSISTIT:
Pretenen proporciona a l’alumnat que viu en un entorn socioculturalment desfavorit unes condicions que l’ajudin a seguir el currículum escolar i adquirir hàbits d’organització i d’estudi.
ACTIVITATS ESPORTIVES:
-          Les activitats esportives del PEE estan organitzades pel Pla Català de l’Esport Escolar.
-          Les activitats esportives s’organitzen mitjançant les associacions esportives de cada centre, que estan formades per pares i mares, mestres o professors/es i el director/a.
-          A cada centre hi ha un/a coordinador/a d’esports amb remuneració econòmica i hores de dedicació.
ACTIVITATS DE SUPORT A LA LECTURA:
Actuacions de promoció de la lectura més enllà de l’àmbit escolar i l’establiment de xarxes de suport a les biblioteques escolars.
ACTIVITATS AMB FAMÍLIES:
Es pretén enfortir la relació de les famílies i l’escola a partir de les activitats adreçades a pares i mares, com són cursos de llengua, d’informàtica, tallers de cuina...
ELS ESPAIS:
-          Centres Educatius.
-          Centres Cívics.
-          Biblioteca.
-          Espais Públics.
-          Ajuntament.
-          Teatre.
AVALUACIÓ DEL PLA:
-          Avaluació del procés.
-          Avaluació inicial.
-          Diagnosi.
-          Avaluació final i propostes de millora.
CONCLUSIÓ:
Partíem d’estratègies diverses:
-          Estratègia municipal pròpia.
-          Estratègies del Departament d’Ensenyament i dels centres.
Avancem cap a una Estratègia Compartida.


martes, 13 de marzo de 2012

APUNTS TEMA 5

LA INSTITUCIÓ EDUCATIVA COM A COMUNITAT FORMANTIVA
COMUNITAT: Definició
Meril i Loewenstein (1979): Communis (comú) + Foster (1997): Comunicare (establiment d’una comunitat), tot i que podem comunicar-nos sense formar part de la comunitat + Wilbur (1997): Comuna à grup de persones que comparteixen idees, propietats, identitats, qualitats, etc. dins d’un espai comú.
ALTRES TERMES AFINS:
Xarxa:
-         Estructura dèbilment teixida, de fronteres poc definides; mentre que un grup està més aunat i té més fronteres més clares (Fernández Enguita, 2008).
-         Conjunt passiu, de nodes i potencials relacions; mentre que el projecte és la part que s’activa per a un objectiu específic (Boltanski i Chiapello, 1999).
Xarxa social: Conjunt d’individus, vincles i relacions entre ells.
Xarxa educativa: Comunitat de docents i professionals de l’educació que comparteixen recursos, experiències i opinions.
QUÈ CANVIA DELS GRUPS I ORGANITZACIONS A LES XARXES? (Fernández Enguita, 2008):
-         Vincles més febles. El control sobre els altres és menor.
“La ciutat és una xarxa o xarxa de xarxes, mentre que la comunitat és un grup o grup de grups – famílies”.
-         Fronteres més permeables:
o     L’accessibilitat dels estranys al grup és més gran i el control sobre l’accés o abandonament és menor.
o     Els individus entren i surten i les relacions s’activen i desactiven de manera desigual i irregular.
-         La solidaritat entre els integrants és especialitzada i canviant, dirigida a objectius específics i d’intensitat variable.
AVANTATGES DE LES XARXES:
-         La seva capacitat adaptativa.
-         La seva capacitat de mobilitzar coneixement sense tenir-lo catalogat.
-         Les organitzacions jeràrquiques necessiten coneixement explícit que pugui ser codificat i traslladat amb facilitat a contextos comparables. Les xarxes, pel contrari, mobilitzen coneixement tàcit (Polanyi, 1966).
-         Avancen pas a pas en un procés continu d’assaig i error, avaluació informal i acumulació de coneixements i experiències incrementals.

FORMES DE CONEIXEMENT EN UNA ORGANITZACIÓ:
-         El coneixement explícit és el que és pot transmetre oralment o a través de documentació, manuals i informes metodològics. És un coneixement aparentment fàcil d’estructurar i de transmetre.
-         El coneixement tàcit és el que es troba a la base del coneixement col·lectiu però que no es manifesta. És un coneixement difícil d’estructurar i expressar.
FASES DE LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT EN LES ORGANITZACIONS:
1.      Socialització: els treballadors comparteixen experiències i idees, el coneixement tàcit individual es transforma en col·lectiu.
2.      Externalització: el coneixement tàcit col·lectiu es transforma en coneixement explícit.
3.      Combinació: intercanvi de coneixement explícit mitjançant documents, correus electrònics, informes, etc.
4.      Interiorització o aprenentatge: el coneixement explícit col·lectiu es transforma en coneixement tàcit individual.
TIPUS DE COMUNITATS:
-         Equip de treball: Baixa distància transaccional + Alta cohesió dels membres = Coneixement tàcit.
-         Comunitat d’objectiu: Mitja distància transaccional + Alta cohesió dels membres = Coneixement tàcit.
-         Comunitat de pràctica: Alta distància transaccional + Baixa cohesió dels membres = Coneixement explícit.
-         Comunitat d’interès: Mitja – Alta distància transaccional + Mitja – Baixa cohesió dels membres = Coneixement explícit.
-         Comunitat transaccional: Alta distància transaccional + Baixa cohesió de membres = Coneixement explícit.
LES COMUNITATS VIRTUALS (CV):
Congregació de cibernautes que integren una comunitat que aparenta ser real al simular els efectes de les congregacions socials humanes reals o tradicionals, però sense tenir totes les característiques d’aquestes.
LES COMUNITATS VIRTUALS (CV) O CIBERGRUPS:
-         Les dividim en dues grans categories:
o       Les que existeixen en el mon físic i les seves activitats a través de mitjans electrònics són només una extensió de la seva relació “cara a cara”, (teletreball o membres d’una comunitat que es comunica eventualment per ordinador).
o       Aquelles en les que el funcionament es limita solament al ciberespai.
-         Un grup té una sèrie de característiques: conjunt de persones, reunides per un interès comú, que segueixen certes regles, que mantenen la seva relació en el temps...
-         Un cibergrup: compleix les característiques prèvies però manté exclusivament una comunicació mediada per ordinador.
COMUNITATS EDUCATIVES COM A COMUNITATS SOCIALS:
-         L’educació és una responsabilitat de tota la societat “It takes a whole village to educate a child(proverbi africà).
-         L’educació requereix d’un compromís compartit entre la societat i la comunitat de la que forma part el sistema educatiu.
-         Es fa necessari un canvi profund per satisfer les necessitats educatives de la població i fer front als desafiaments del nou escenari social, polític, econòmic i cultural marcat per la globalització, les NTIC i el canvi a una economia basada en el coneixement.
LA COMUNITAT EDUCATIVA:
Formada pel conjunt de mestres / educadors, alumnes / usuaris, pares / tutors i agents externs – membres d’una institució educativa – que comparteixen uns mateixos objectius i es comprometen de forma més o menys participativa en el seu assoliment.
-         Com a sinèrgia:
o       Emfatitza la dinàmica existent entre totes les persones que conformen aquesta agrupació humana.
o       Els assoliments aconseguits gràcies a la participació dels diferents membres són superiors als quals s’aconsegueixen mitjançant la simple suma d’accions individuals.
-         Com a organització:
o       En el nucli de la comunitat educativa ha de trobar-se una inequívoca tendència a l’organització, encara que aquesta no ha de ser tan rígida i burocràtica que asfixiï l’espontaneïtat.
-         La comunitat educativa i l’ètica:
o       L’educació és, per la seva pròpia naturalesa, ètica, doncs s’encamina a formar i enfortir la capacitat de pensar, sentir i obrar d’acord a la dignitat humana.
TIPUS DE COMUNITATS EDUCATIVES:
Comunitat educativa liberal:
-         El principal és el treball individual.
-         Cada docent es responsabilitza del procés d’ensenyament – aprenentatge, al marge dels altres.
-         La comunitat té valor instrumental.
-         S’afavoreix l’autonomia, encara que es corre el risc de fomentar el perill d’asfixiar la iniciativa.
-         El líder sol monopolitzar la comunicació.
-         L’organització és jeràrquica.
-         Escassa cultura participativa.
-         S’emfatitzen els drets individuals.
-         No es conreen les relacions personals.

Comunitat educativa comunitària:
-         El més important són els projectes comuns.
-         Els professors prenen les decisions col·legiadament.
-         La comunitat té valor intrínsec.
-         Es conrea la col·laboració, però hi ha individualisme personal.
-         La responsabilitat comunicativa es dilueix en la col·lectivitat.
-         La gestió és difusa.
-         Ambient de participació.
-         Es posa l’accent en els drets de la col·lectivitat.
-         Se tendeix al “relacionisme”.
EL CENTRE EDUCATIU COM A COMUNITAT FORMATIVA:
1.      Són organitzacions formals en tant que resultat de propostes delimitades respecte els objectius a assolir, estructures de funcionament, normes d’execució, etc.
2.      Els preceptes que acaten els seus membres no han sorgit espontàniament, sinó que han estat dissenyats de manera conscient i anticipada per preveure i guiar les interaccions i activitats a realitzar.
3.      Tot i així, sorgeixen una sèrie de relacions informals, que encara que no queden vinculades directament amb el treball, incideixen en els resultats. Són processos informals que neixen de la incapacitat de les pròpies organitzacions per satisfer demandes individuals.
EL CENTRE EDUCATIU:
-         Lloc d’aprenentatge i diàleg en pro del desenvolupament humà.
-         Unitat de convivència en la qual la individualitat queda transcendida per la participació i la comunicació.
-         Integrada per un conjunt de persones interessades corresponsablement en la formació, posseeix un valor pedagògic fonamental.
-         Els diferents estaments, tot i que tinguin funcions diferencials dintre de la institució, es comuniquen i cooperen per a possibilitar el perfeccionament humà del procés educatiu.
-         És el conjunt de persones que influeixen i són afectades per un entorn educatiu.
-         Tenen com a missió l’educació dels alumnes (adults, joves, infants).
-         No n’hi ha prou amb l’actuació dels docents, educadors per complir la missió del centre, cal la col·laboració de la comunitat educativa. Tota la comunitat educativa ha d’estar implicada en el procés educatiu dels alumnes.
-         Es caracteritza per estar obert al canvi, ja que es troba en constant desenvolupament.
-         Busca no sols impartir coneixements, sinó l’educació integral, entesa com un procés interactiu d’aprenentatge.
-         S’encarrega de promoure activitats que portin a la millora de la qualitat de l’educació i treballar cap el benestar dels estudiants.
LA PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES: INDIVIDUAL I COL·LECTIVA
-         Participació en el funcionament i gestió del centre.
-         Formació de les famílies.
-         Compromís educatiu.
LES COMUNITATS D’APRENENTATGE (CA): UN EXEMPLE DE COMUNITAT FORMATIVA
Agrupació de persones que s’organitza per construir i involucrar-se en un projecte educatiu i cultural propi, que aprèn a través del treball cooperatiu i solidari, és a dir, a través d’un model de formació obert, participatiu i flexible.
Grup de persones que aprèn conjuntament, utilitzant eines comuns en un mateix entorn.
CENTRE EDUCATIU COM A COMUNITAT PROFESSIONAL D’APRENENTATGE:
-         “Organització que aprèn”:
Generar des de l’escola noves propostes per transformar la manera de portar a terme l’ensenyament i el funcionament dels propis centres i unitats organitzatives bàsiques.
-         “Reculturitzar l’escola”:
Incrementar el seu capital social mitjançant l’establiment de xarxes amb altres centres, famílies i municipis.
ESCOLA COM A COMUNITAT PROFESSIONAL D’APRENENTATGE:
-         Valors i visió compartits.
-         Responsabilitat col·lectiva.
-         Focalitzada en l’aprenentatge dels estudiants.
-         Col·laboració i desprivació de la pràctica.
-         Aprenentatge professional a nivell individual i de grup.
-         Obertura, xarxes i aliances.
-         Comunitat inclusiva, confiança mútua i suport.
LES COMUNITATS D’APRENENTATGE: CONDICIONS MÍNIMES
-         Situar a les persones en el centre de l’aprenentatge.
-         Permetre un accés a tots en igualtat de condicions.
-         Realitzar treball col·laboratiu en grup.
-         Facilitar la participació oberta i les estructures horitzontals de funcionament.
-         Avançar en les innovacions tècniques necessàries i facilitar eines que afavoreixin entorns moderns i flexibles.
-         Promoure canvis institucionals que afavoreixin el seu desenvolupament.
-         Buscar models efectius pel seu funcionament.
DE LA COMUNITAT ESCOLAR A LA COMUNITAT D’APRENENTATGE:
De comunitat escolar:
-         Nens i joves aprenent.
-         Adults ensenyant a nens i joves.
-         Educació escolar.
-         Educació formal.
-         Agents escolars (professors).
-         Agents escolars com agents de canvi.
-         Alumnes com subjectes de l’aprenentatge.
-         Visió fragmentada del sistema escolar (per nivells educatius).
-         Plans institucionals.
-         Innovacions aïllades.
-         Xarxa d’institucions escolars.
-         Projecte educatiu institucional (escola).
-         Enfoc sectorial i intraescolar.
-         Ministeri d’Educació.
-         Estat.
-         Educació permanent.
A comunitat d’aprenentatge:
-         Nens, joves i adults aprenent.
-         Aprenentatge intergeneracional i entre iguals.
-         Educació escolar i extraescolar.
-         Educació formal, no formal i informal.
-         Agents educatius (inclou professors).
-         Agents educatius com agents de canvi.
-         Alumnes i educadors com a subjectes de l’aprenentatge.
-         Visió sistèmica i unificada del sistema escolar (des de preescolar fins universitat).
-         Plans i aliances interinstitucionals.
-         Xarxes d’innovacions educatives.
-         Projecte educatiu comunitari.
-         Enfoc intersectorial i territorial.
-         Varis ministeris.
-         Estat, societat civil, comunitat local.
-         Aprenentatge permanent.
COMUNITAT D’APRENENTATGE: PRINCIPIS PEDAGÒGICS
-         Crear una organització i ambient d’aprenentatge alternatiu a l’organització escolar tradicional.
-         Centre educatiu es converteix en el centre d’aprenentatge de tota la comunitat, més enllà de les seves tasques.
-         L’ensenyament es planifica establint-se unes fites clares, expressades i compartides per la comunitat.
-         Foment d’altres expectatives.
-         Desenvolupament de l’autoestima, es recolza el treball rigorós.
-         Participació de forma igualitària de totes les persones de la comunitat.
-         Lideratge escolar compartit, es deleguen responsabilitats.
-         Educació entre iguals, ja que s’incideix en la igualtat de drets de tots i totes per accedir al conjunt de processos formatius.
COMUNITAT D’APRENENTATGE: ANTECEDENTS
-         Experiències a USA, Canadà, Brasil i Corea:
o       Programa de Desenvolupament Escolar (iniciat 1968) a la Universitat de Yale, per James Comer.
o       Experiència a les Escoles Accelerades (iniciat 1986) a la Universitat de Stanford per Henry Levin.
o       Experiència Èxit per Tothom (iniciat 1987) a Baltimore amb la John Hopkins University per Robert Slavin.
-         Experiències a Catalunya (grup CREA).