LA INSTITUCIÓ EDUCATIVA COM A COMUNITAT FORMANTIVA
COMUNITAT: Definició
Meril i Loewenstein (1979): Communis (comú) + Foster (1997): Comunicare (establiment d’una comunitat), tot i que podem comunicar-nos sense formar part de la comunitat + Wilbur (1997): Comuna à grup de persones que comparteixen idees, propietats, identitats, qualitats, etc. dins d’un espai comú.
ALTRES TERMES AFINS:
Xarxa:
- Estructura dèbilment teixida, de fronteres poc definides; mentre que un grup està més aunat i té més fronteres més clares (Fernández Enguita, 2008).
- Conjunt passiu, de nodes i potencials relacions; mentre que el projecte és la part que s’activa per a un objectiu específic (Boltanski i Chiapello, 1999).
Xarxa social: Conjunt d’individus, vincles i relacions entre ells.
Xarxa educativa: Comunitat de docents i professionals de l’educació que comparteixen recursos, experiències i opinions.
QUÈ CANVIA DELS GRUPS I ORGANITZACIONS A LES XARXES? (Fernández Enguita, 2008):
- Vincles més febles. El control sobre els altres és menor.
“La ciutat és una xarxa o xarxa de xarxes, mentre que la comunitat és un grup o grup de grups – famílies”.
- Fronteres més permeables:
o L’accessibilitat dels estranys al grup és més gran i el control sobre l’accés o abandonament és menor.
o Els individus entren i surten i les relacions s’activen i desactiven de manera desigual i irregular.
- La solidaritat entre els integrants és especialitzada i canviant, dirigida a objectius específics i d’intensitat variable.
AVANTATGES DE LES XARXES:
- La seva capacitat adaptativa.
- La seva capacitat de mobilitzar coneixement sense tenir-lo catalogat.
- Les organitzacions jeràrquiques necessiten coneixement explícit que pugui ser codificat i traslladat amb facilitat a contextos comparables. Les xarxes, pel contrari, mobilitzen coneixement tàcit (Polanyi, 1966).
- Avancen pas a pas en un procés continu d’assaig i error, avaluació informal i acumulació de coneixements i experiències incrementals.
FORMES DE CONEIXEMENT EN UNA ORGANITZACIÓ:
- El coneixement explícit és el que és pot transmetre oralment o a través de documentació, manuals i informes metodològics. És un coneixement aparentment fàcil d’estructurar i de transmetre.
- El coneixement tàcit és el que es troba a la base del coneixement col·lectiu però que no es manifesta. És un coneixement difícil d’estructurar i expressar.
FASES DE LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT EN LES ORGANITZACIONS:
1. Socialització: els treballadors comparteixen experiències i idees, el coneixement tàcit individual es transforma en col·lectiu.
2. Externalització: el coneixement tàcit col·lectiu es transforma en coneixement explícit.
3. Combinació: intercanvi de coneixement explícit mitjançant documents, correus electrònics, informes, etc.
4. Interiorització o aprenentatge: el coneixement explícit col·lectiu es transforma en coneixement tàcit individual.
TIPUS DE COMUNITATS:
- Equip de treball: Baixa distància transaccional + Alta cohesió dels membres = Coneixement tàcit.
- Comunitat d’objectiu: Mitja distància transaccional + Alta cohesió dels membres = Coneixement tàcit.
- Comunitat de pràctica: Alta distància transaccional + Baixa cohesió dels membres = Coneixement explícit.
- Comunitat d’interès: Mitja – Alta distància transaccional + Mitja – Baixa cohesió dels membres = Coneixement explícit.
- Comunitat transaccional: Alta distància transaccional + Baixa cohesió de membres = Coneixement explícit.
LES COMUNITATS VIRTUALS (CV):
Congregació de cibernautes que integren una comunitat que aparenta ser real al simular els efectes de les congregacions socials humanes reals o tradicionals, però sense tenir totes les característiques d’aquestes.
LES COMUNITATS VIRTUALS (CV) O CIBERGRUPS:
- Les dividim en dues grans categories:
o Les que existeixen en el mon físic i les seves activitats a través de mitjans electrònics són només una extensió de la seva relació “cara a cara”, (teletreball o membres d’una comunitat que es comunica eventualment per ordinador).
o Aquelles en les que el funcionament es limita solament al ciberespai.
- Un grup té una sèrie de característiques: conjunt de persones, reunides per un interès comú, que segueixen certes regles, que mantenen la seva relació en el temps...
- Un cibergrup: compleix les característiques prèvies però manté exclusivament una comunicació mediada per ordinador.
COMUNITATS EDUCATIVES COM A COMUNITATS SOCIALS:
- L’educació és una responsabilitat de tota la societat “It takes a whole village to educate a child” (proverbi africà).
- L’educació requereix d’un compromís compartit entre la societat i la comunitat de la que forma part el sistema educatiu.
- Es fa necessari un canvi profund per satisfer les necessitats educatives de la població i fer front als desafiaments del nou escenari social, polític, econòmic i cultural marcat per la globalització, les NTIC i el canvi a una economia basada en el coneixement.
LA COMUNITAT EDUCATIVA:
Formada pel conjunt de mestres / educadors, alumnes / usuaris, pares / tutors i agents externs – membres d’una institució educativa – que comparteixen uns mateixos objectius i es comprometen de forma més o menys participativa en el seu assoliment.
- Com a sinèrgia:
o Emfatitza la dinàmica existent entre totes les persones que conformen aquesta agrupació humana.
o Els assoliments aconseguits gràcies a la participació dels diferents membres són superiors als quals s’aconsegueixen mitjançant la simple suma d’accions individuals.
- Com a organització:
o En el nucli de la comunitat educativa ha de trobar-se una inequívoca tendència a l’organització, encara que aquesta no ha de ser tan rígida i burocràtica que asfixiï l’espontaneïtat.
- La comunitat educativa i l’ètica:
o L’educació és, per la seva pròpia naturalesa, ètica, doncs s’encamina a formar i enfortir la capacitat de pensar, sentir i obrar d’acord a la dignitat humana.
TIPUS DE COMUNITATS EDUCATIVES:
Comunitat educativa liberal:
- El principal és el treball individual.
- Cada docent es responsabilitza del procés d’ensenyament – aprenentatge, al marge dels altres.
- La comunitat té valor instrumental.
- S’afavoreix l’autonomia, encara que es corre el risc de fomentar el perill d’asfixiar la iniciativa.
- El líder sol monopolitzar la comunicació.
- L’organització és jeràrquica.
- Escassa cultura participativa.
- S’emfatitzen els drets individuals.
- No es conreen les relacions personals.
Comunitat educativa comunitària:
- El més important són els projectes comuns.
- Els professors prenen les decisions col·legiadament.
- La comunitat té valor intrínsec.
- Es conrea la col·laboració, però hi ha individualisme personal.
- La responsabilitat comunicativa es dilueix en la col·lectivitat.
- La gestió és difusa.
- Ambient de participació.
- Es posa l’accent en els drets de la col·lectivitat.
- Se tendeix al “relacionisme”.
EL CENTRE EDUCATIU COM A COMUNITAT FORMATIVA:
1. Són organitzacions formals en tant que resultat de propostes delimitades respecte els objectius a assolir, estructures de funcionament, normes d’execució, etc.
2. Els preceptes que acaten els seus membres no han sorgit espontàniament, sinó que han estat dissenyats de manera conscient i anticipada per preveure i guiar les interaccions i activitats a realitzar.
3. Tot i així, sorgeixen una sèrie de relacions informals, que encara que no queden vinculades directament amb el treball, incideixen en els resultats. Són processos informals que neixen de la incapacitat de les pròpies organitzacions per satisfer demandes individuals.
EL CENTRE EDUCATIU:
- Lloc d’aprenentatge i diàleg en pro del desenvolupament humà.
- Unitat de convivència en la qual la individualitat queda transcendida per la participació i la comunicació.
- Integrada per un conjunt de persones interessades corresponsablement en la formació, posseeix un valor pedagògic fonamental.
- Els diferents estaments, tot i que tinguin funcions diferencials dintre de la institució, es comuniquen i cooperen per a possibilitar el perfeccionament humà del procés educatiu.
- És el conjunt de persones que influeixen i són afectades per un entorn educatiu.
- Tenen com a missió l’educació dels alumnes (adults, joves, infants).
- No n’hi ha prou amb l’actuació dels docents, educadors per complir la missió del centre, cal la col·laboració de la comunitat educativa. Tota la comunitat educativa ha d’estar implicada en el procés educatiu dels alumnes.
- Es caracteritza per estar obert al canvi, ja que es troba en constant desenvolupament.
- Busca no sols impartir coneixements, sinó l’educació integral, entesa com un procés interactiu d’aprenentatge.
- S’encarrega de promoure activitats que portin a la millora de la qualitat de l’educació i treballar cap el benestar dels estudiants.
LA PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES: INDIVIDUAL I COL·LECTIVA
- Participació en el funcionament i gestió del centre.
- Formació de les famílies.
- Compromís educatiu.
LES COMUNITATS D’APRENENTATGE (CA): UN EXEMPLE DE COMUNITAT FORMATIVA
Agrupació de persones que s’organitza per construir i involucrar-se en un projecte educatiu i cultural propi, que aprèn a través del treball cooperatiu i solidari, és a dir, a través d’un model de formació obert, participatiu i flexible.
Grup de persones que aprèn conjuntament, utilitzant eines comuns en un mateix entorn.
CENTRE EDUCATIU COM A COMUNITAT PROFESSIONAL D’APRENENTATGE:
- “Organització que aprèn”:
Generar des de l’escola noves propostes per transformar la manera de portar a terme l’ensenyament i el funcionament dels propis centres i unitats organitzatives bàsiques.
- “Reculturitzar l’escola”:
Incrementar el seu capital social mitjançant l’establiment de xarxes amb altres centres, famílies i municipis.
ESCOLA COM A COMUNITAT PROFESSIONAL D’APRENENTATGE:
- Valors i visió compartits.
- Responsabilitat col·lectiva.
- Focalitzada en l’aprenentatge dels estudiants.
- Col·laboració i desprivació de la pràctica.
- Aprenentatge professional a nivell individual i de grup.
- Obertura, xarxes i aliances.
- Comunitat inclusiva, confiança mútua i suport.
LES COMUNITATS D’APRENENTATGE: CONDICIONS MÍNIMES
- Situar a les persones en el centre de l’aprenentatge.
- Permetre un accés a tots en igualtat de condicions.
- Realitzar treball col·laboratiu en grup.
- Facilitar la participació oberta i les estructures horitzontals de funcionament.
- Avançar en les innovacions tècniques necessàries i facilitar eines que afavoreixin entorns moderns i flexibles.
- Promoure canvis institucionals que afavoreixin el seu desenvolupament.
- Buscar models efectius pel seu funcionament.
DE LA COMUNITAT ESCOLAR A LA COMUNITAT D’APRENENTATGE:
De comunitat escolar:
- Nens i joves aprenent.
- Adults ensenyant a nens i joves.
- Educació escolar.
- Educació formal.
- Agents escolars (professors).
- Agents escolars com agents de canvi.
- Alumnes com subjectes de l’aprenentatge.
- Visió fragmentada del sistema escolar (per nivells educatius).
- Plans institucionals.
- Innovacions aïllades.
- Xarxa d’institucions escolars.
- Projecte educatiu institucional (escola).
- Enfoc sectorial i intraescolar.
- Ministeri d’Educació.
- Estat.
- Educació permanent.
A comunitat d’aprenentatge:
- Nens, joves i adults aprenent.
- Aprenentatge intergeneracional i entre iguals.
- Educació escolar i extraescolar.
- Educació formal, no formal i informal.
- Agents educatius (inclou professors).
- Agents educatius com agents de canvi.
- Alumnes i educadors com a subjectes de l’aprenentatge.
- Visió sistèmica i unificada del sistema escolar (des de preescolar fins universitat).
- Plans i aliances interinstitucionals.
- Xarxes d’innovacions educatives.
- Projecte educatiu comunitari.
- Enfoc intersectorial i territorial.
- Varis ministeris.
- Estat, societat civil, comunitat local.
- Aprenentatge permanent.
COMUNITAT D’APRENENTATGE: PRINCIPIS PEDAGÒGICS
- Crear una organització i ambient d’aprenentatge alternatiu a l’organització escolar tradicional.
- Centre educatiu es converteix en el centre d’aprenentatge de tota la comunitat, més enllà de les seves tasques.
- L’ensenyament es planifica establint-se unes fites clares, expressades i compartides per la comunitat.
- Foment d’altres expectatives.
- Desenvolupament de l’autoestima, es recolza el treball rigorós.
- Participació de forma igualitària de totes les persones de la comunitat.
- Lideratge escolar compartit, es deleguen responsabilitats.
- Educació entre iguals, ja que s’incideix en la igualtat de drets de tots i totes per accedir al conjunt de processos formatius.
COMUNITAT D’APRENENTATGE: ANTECEDENTS
- Experiències a USA, Canadà, Brasil i Corea:
o Programa de Desenvolupament Escolar (iniciat 1968) a la Universitat de Yale, per James Comer.
o Experiència a les Escoles Accelerades (iniciat 1986) a la Universitat de Stanford per Henry Levin.
o Experiència Èxit per Tothom (iniciat 1987) a Baltimore amb la John Hopkins University per Robert Slavin.
- Experiències a Catalunya (grup CREA).
